ufff

La veritat és que no sé ben bé que he sentit aquest matí. He obert els ulls. Estava estirada al llit, amb la llum oberta. M'he quedat parada, observant la meva habitació, però sense observar-la. Només amb la mirada fixa cap al sostre, amb aquell somriure de babaula...
Pensava en tu. Com sempre. No desapereixes mai de la meva ment... He tancat els ulls per un moment, i m'ha vingut la teva olor a travès dels llençols. He notat les teves mans, embolcallant-me, abraçada a tu, la teva respiració a cau d'orella, els teus llavis que em menjaven a poc a poc començant pel coll, i jo frisant per tenir-los contra els meus. Desitjant-te. Desitjant que fóssis amb mi.
Com... Què... Quan...
T'stimo amb bogeria.