Aquesta nit la porta s'ha obert

Juraria que aquesta nit la porta s'ha obert. Encara no dormia quan una esgarrifança m'ha pujat fins la nuca... He obert els ulls de cop i he investigat en la foscor. Tot semblava estar al seu lloc, però la petita claror de la minicadena encesa feia que les ombres i les figures, es barregéssin. He pogut distingir l'armari amb totes aquelles fotografies, entrades, posters i frases, i també la televisió, amb el llum vermell. El piano reflexava la meva cara en petita proporció i veia cada moviment que feia, cada vegada que aquesta es girava de cop amb un petit soroll escoltat de darrera la porta... Juraria que aquesta nit s'ha obert.
He volgut dormir i passar de la meva por, ja que en el fons pensava que no era res més que la meva imaginació; però al tancar les parpelles he vist una imatge que se m'ha quedat gravada: uns ulls verds incandescents, uns llavis amb unes dents fines i punxagudes, unes orelles allargassades que duien arracades fins a dalt de tot i un nas petit i rodó. Un so com de riures maleïts sota els llençols i un crit apagat.
Una respiració continua i ràpida sortia de la meva boca i la meva mà dreta ha anat a petar sobre l'interruptor.
No hi havia ningú. La meva imaginació, em repetia.

Però... juraria que aquesta nit la porta s'ha obert i aquell personatge, s'ha colat dins els meus somnis.