Blogia
nOnStOp

com...?

com...? Una paret blanca. Sense res per enganxar. Una paret blanca i bruta. Amb records i marques de fa molt de temps... Una paret blanca, bruta i escrita. Amb paraules que fan mal, amb mirades que fan mal... Una paret blanca, bruta, escrita i en mal lloc. En mal lloc per què la tens davant, i les aventures que hi has passat recorren tot el teu cos, canviant de mida el cor, canviant de color la pell, canviant l'energia de cada muscul, canviant cada cabell voleiant entre el vent...
Una paret, que pot semblar inofensiva, però que en el fons, està allà. Fent-te pensar en el que va passar. En el que no vas poder fer. En el que et van fer. En el que no vas poder evitar. En tot. I està allà, inofensiva, innocent, però sap que t'està fregant sobre la ferida. Sap que t'està fent més intens el dolor. Sap, per què té ulls i no és tonta, que tu no pots sufrir tenir-la davant, però la tens, i això no ho pots canviar. Et molesta i no hi pots fer res. T'ofega però has aprés a respirar entre cop i cop. T'irrita, et crema, però... Està allà. Sense poder tirar-la a terra. Sense poder tirar-la per què darrera d'aquesta encara hi ha més... més, que no pots aguantar.
Vols dir que al final no et caurà a sobre, la paret blanca?

Et donc un consell? Pinta-la. No t'aseguro res, però tampoc hi perds res. Intenta-ho. Estic amb tu. El groc potser la fa diferent...

2 comentarios

un follet q passava... -

realment opino el mateix és molt maco l missatge que dones, muakiss!

Sil -

AmoOoOl!!! uooo m'ha agradat akest escrit, sobre tot el consell ultim k dones! :P no se, sempre m'ha agradat com escrius!! aisssh la seva sirereta, tu si k vals per escriure! muack!