georgina, l'artista
La Georgina és pintora. Em va estar explicant que des de feia uns vint anys que feia anar el pinzell amunt i avall. Que sempre li havia atret expressar-se a través dun simple dibuix. Que moltes vegades, no pot significar res i que moltes daltres, ho significa tot. Que moltes vegades la gent entén que sí, quan ella, molt endins seu, sempre ha volgut dir que no.
Un cop, fa tres anys, va dir-me que, mentre feia les últimes acaballes dun quadre de nit, se li va apropar un home. Va estar-se una bona estona per darrera seu, anant a dreta i esquerra, sense deixar-se cap detall dels colors i les formes que es barrejaven tant fàcilment. Va dir-li:
- No sabies que els quadres bons shan dexposar en grans museus per què siguin reconeguts per a tothom? diu que no va saber què dir. Diu que es va quedar mirant a lhome, que li buscava els ulls i li mirava les mans, i els ulls i les mans... I que tot es va barrejar i que per un moment va veure a lhome en la seva pintura i com els seus ulls li ballaven dun cantó a laltre, buscant, remirant, els ulls i les seves mans... Diu que va plorar. Democió. I que les seves llàgrimes van anar a parar damunt la paleta i que el blau fosc es va anar fent més fluix, va anar convertint-se en un color més suau però intens. Quan va aixecar de nou la vista, lhome havia girat cua i sel veia lluny i molt empetitit. Diu que no era una persona, que era un àngel sense ales.
Un cop, fa tres anys, va dir-me que, mentre feia les últimes acaballes dun quadre de nit, se li va apropar un home. Va estar-se una bona estona per darrera seu, anant a dreta i esquerra, sense deixar-se cap detall dels colors i les formes que es barrejaven tant fàcilment. Va dir-li:
- No sabies que els quadres bons shan dexposar en grans museus per què siguin reconeguts per a tothom? diu que no va saber què dir. Diu que es va quedar mirant a lhome, que li buscava els ulls i li mirava les mans, i els ulls i les mans... I que tot es va barrejar i que per un moment va veure a lhome en la seva pintura i com els seus ulls li ballaven dun cantó a laltre, buscant, remirant, els ulls i les seves mans... Diu que va plorar. Democió. I que les seves llàgrimes van anar a parar damunt la paleta i que el blau fosc es va anar fent més fluix, va anar convertint-se en un color més suau però intens. Quan va aixecar de nou la vista, lhome havia girat cua i sel veia lluny i molt empetitit. Diu que no era una persona, que era un àngel sense ales.
2 comentarios
iOna -
un follet q passava... -