Sense poder-ho evitar...
Vaig notar lherba humida als meus peus que estaven descalços i poc a poc, vaig començar a fer petits sons docells. Ella reia, buscant de quina banda havia sentit el so. Primer mirava a lesquerra i jo, de pressa, traspassava fins a laltre cantó i tornava a piular. Tornava a girar-se. Que bonica, com volaven els seus cabells, quins riures, quins llavis més dolços que tenia tantes ganes de tastar... Finalment, els meus peus, sense que jo els hi hagués manat res, van anar fent passes cap a ella. Un cop davant seu, em volia fondre. Encara era més bonica del que recordava i de tant a prop, semblava una deessa. Sentia la seva respiració just a la meva cara. Estava nerviós. Segur que sabia que era jo. Les meves mans van deslligar-li el mocador i vaig poder tornar a observar aquells ulls que tant em tornaven boig. Preciosos... Em mirava encuriosida, com sorpresa però segura de sí mateixa. La meva respiració es basava en poder agafar aire don fos per què me nestava quedant sense... Ella es limitava a inspeccionar cada racó de la meva cara. En aquell instant, quan les nostres mirades es van creuar, sense poder-ho evitar, va acostar-se als meus llavis i em va besar. Vaig obrir els ulls quan encara tenia les seves dents mossegant-me el llavi inferior i la vaig mirar fixament. Em tenia perdut.
1 comentario
elsa -