Blogia
nOnStOp

ti, ti, ti, titella..

Em sento com un titella. Com si tots els fils que tinc pel cos, s'haguéssin entortolligat i no em pogués moure ni el meu amo. Com si fos una esclava dels meus dies. Com si tu, que treus el cap per la finestra i em re-mires, t'estiguéssis rient del meu aspecte, dels meus sentiments.
Em sento com una nina. Com aquella joguina que compren pares i avis, als fills i néts. La nina que sempre és substituïda per una d'altre...
Em sento freda. Distant. Potser, plorosa. Potser, enfadada.

Una titella que estar penjada de l'armari, del seu racó. Sense poder ser lliure. Sense poder deslligar-se i fugir. Encadenada. Encadenada a ser... infeliç? Encadenada a ser titella. Titella i nina dels meus dies.

1 comentario

un follet q passava.... -

xo sempre keda akell nen k se l'il·luminen els ulls d pensar n l seu company d jocs, k l guarda com un tresor, k l recorda am un somriure. akell nen k l'estimarà...xo k sobretot MAI l'oblidarà :)