incomunicada
Sé que abandonant el blog, el que faig realment és abandonar-me a mi. Crec que a arrel de tot això de la novel·la, m'he callat de cop. El que sento, ja no ho expresso amb paraules. És rar, la veritat. No sé ben bé com explikar el que sento. Suposo que són moltes coses a la vegada... a casa, a cole, amb tu... Ha cambiat tot radicalment de la nit al dia. Jo no he dit mai que els canvis siguin dolents. N'hi han que sí, evidentment, però no ho són tots... aix!!!!!
M'hauria d'estimar més i creure una miketa més en mi. Va, que tu pots. No queda pas tant!
M'hauria d'estimar més i creure una miketa més en mi. Va, que tu pots. No queda pas tant!
1 comentario
follet d colors -