nonstop
"Mar adentro, mar adentro,
y en la ingravidez del fondo,
donde se cumplen los sueños,
se juntan dos voluntades
para cumplir un deseo.
Un beso enciende la vida
con un relámpago y un trueno,
y en una metamorfosis
mi cuerpo no es ya mi cuerpo;
es como penetrar al centro del universo:
El abrazo más pueril,
y el más puro de los besos,
hasta vernos reducidos
en un único deseo:
Tu mirada y mi mirada
como un eco repitiendo, sin palabras:
más adentro, más adentro,
hasta el más allá del todo
por la sangre y por los huesos.
Pero me despierto siempre
y siempre quiero estar muerto
para seguir con mi boca
enredada en tus cabellos".
Al GRAN Ramón Sampedro. Des d'aquí, que sàpigues que em recordo de tu, del que vas lluitar, dels teus drets, de les teves creences, de les teves pors... Em recordo de Mar adentro.
Realment hi posem atenció? Realment sabem què vol dir akest concepte? Pau. Et parlen de pau i penses en que s'acabin les guerres, en l'amor, en el respecte, la solidaritat i mils coses, però... Fas alguna cosa? Fas res?
Si no comences a fer PAU amb el teu propi veí, com vols que al món hi governi la PAU?
Lluites (sense violència) amb mi?
BUSCATE UN AMANTE (Jorge Bucay. Psicólogo)
Muchas personas tienen un amante y otras quisieran tenerlo. Y también están las que no lo tienen, o las que lo tenían y lo perdieron. Y son generalmente estas dos últimas, las que vienen a mi consultorio para decirme que están tristes o que tienen distintos síntomas como insomnio, falta de voluntad, pesimismo, crisis de llanto o los más diversos dolores.
Me cuentan que sus vida transcurren de manera monótona y sin expectativas, que trabajan nada más que para subsistir y que no saben en qué ocupar su tiempo libre. En fin, palabras más, palabras menos, están verdaderamente desesperanzadas. Antes de contarme esto ya habían visitado otros consultorios en los que recibieron la condolencia de un diagnóstico seguro: depresión y la infalible receta del antidepresivo de turno.
Entonces, después de que las escucho atentamente, les digo que no necesitan un antidepresivo; que lo que realmente necesitan, es un amante. Es increíble ver la expresión de sus ojos cuando reciben mi veredicto. Están las que piensan: cómo es posible que un
profesional se despache alegremente con una sugerencia tan poco científica! Y también están las que escandalizadas se despiden y no vuelven nunca más. A las que deciden quedarse y no salen espantadas por el consejo, les doy la siguiente definición:
Amante es --> "Lo que nos apasiona".
Lo que ocupa nuestro pensamiento antes de quedarnos dormidos y es también quien a veces, no nos deja dormir. Nuestro amante es lo que nos vuelve distraídos frente al entorno. Lo que nos deja saber que la vida tiene motivación y sentido.
A veces a nuestro amante lo encontramos en nuestra pareja, en otros casos en alguien que no es nuestra pareja. También solemos hallarlo en la investigación científica, en la literatura, en la música, en la política, en el deporte, en el trabajo cuando es vocacional, en la necesidad de trascender espiritualmente, en la amistad, en la buena mesa, en el estudio, o en el obsesivo placer de un hobby.
En fin, es "alguien" o "algo" que nos pone de "novio con la vida" y nos aparta del triste destino de durar.
Y qué es durar? -Durar es tener miedo a vivir. Es dedicarse a espiar como viven los demás, es tomarse la presión, deambular por consultorios médicos, tomar remedios multicolores, alejarse de las gratificaciones, observar con decepción cada nueva arruga que nos devuelve el espejo, cuidarnos del frío, del calor, de la humedad, del sol y de la lluvia. Durar es postergar la posibilidad de disfrutar hoy, esgrimiendo el incierto y frágil razonamiento de que quizás podamos hacerlo mañana.
Por favor no te empeñes en durar, búscate un amante, se para ti también un amante y un protagonista de tu vida.
Piensa que lo trágico no es morir, al fin y al cabo la muerte tiene buena memoria y nunca se olvidó de nadie. Lo trágico, es no animarse a vivir; mientras tanto y sin durar. Búscate un amante.
La psicología después de estudiar mucho sobre el tema descubrió algo trascendental: "Para estar contento, activo y sentirse feliz, hay que estar de novio con la vida".
Vuestros pensamientos, son mios. Vuestras mentes, las mantengo vivas yo. Vuestros corazones, laten por que yo los hago latir. Vuestras manos, trabajan por mi y sudais por que yo no hago nada absolutamente. Vuestros ojos, solo ven lo que yo kiero que veais. Vuestros labios, solo dicen todo akello que yo kiero escuchar. Vuestros pies, andan detrás d mi y sin hacer ni un solo ruido. Vuestra imagen, siempre es buena, siempre tiene q serla por que siempre estoy delante de vosotros imponiendoos mas normas y leyes y mas educacion y mas de todo.
Siempre teneis que estais perfectos. Fisicamente y psicologicamente. Siempre. Yo os mando.
Os mando siempre... hago que no penseis. Porque, sabeis? pensar es malo. Llega un momento q llegas a tener tus propias ideas, tu propia personalidad.. y eso a mi no me conviene. No em conviene para nada dl mundo.
Yo digo algo. Vosotros lo haceis. Y sin protestar... shh! faltaria mas. Yo, yo, yo, yo, yo, yo, yo, yo, yo... siempre YO. os ha kedado claro?
Quatre botons. Tots de diferent color. Vermell. Groc. Negre. Taronja. Quin triar?
Dues pastilles. Una blava. L'altre blanca. Quina escollir?
Deu persones. Una amiga, un conegut, un professor, un avi, una nena, un capullu, una mare, un treballador, un hippie i el noi que sempre em trobo pel carrer. A qui agafar?
Cent números. De l'u al cent. Quin triar?
Tres paisatges. Montanya, platja i desert. Quin dels tres...?
Mil grups de música diferents; orishas, els Pets, l'n'b, sopa de cabra, macaco, enya, efecto mariposa, amparanoia, gossos, whiskyn's, sau, andrés calamaro, avril lavigne, tiziano ferro, prodigy, green day, marylin manson, robbie williams, Jamelia, miguel rios, scissor sisters, black eyed peas, light house family, daniel el higiénico, gertrudis, skalariak, ska-p, manu chao, mano negra, cranberries, sonique, tierras, fran perea, los delinquentes, martires del compás, tracy chapman, tonino carotone, mark knoppler, phil collins, bebe, el gusanito, seguridad social, manolo garcia, peret, no doubt, blink 182, evanescence, the conells, eminem, los de abajo, fat boy slim, dusminguet, eric clapton, el serrat, (...), etc. Millors o pitjors? Diferents?
Tantes coses que semblen tan simples, després apareixen a gran escala. Sempre has de triar un camí o altre per poder sobreviure. Sempre dient "si" o "no" a tot. No hi ha, gairebé mai, un entremig. Triar, triar i escollir. Escollir, escollir i triar. Com podem? Com ho soportem? Va bé triar per nosaltres mateixos, però moltes vegades, ni ens deixen.
I tu què tries...? viure o morir...?
.jpg)
Sí. I kina raó que té akesta fotgrafia. Cada persona sembla que tingui el do de fastiguejar-ne a una altre... oi? Va perseguin-te, observan-te, maleïn-te... fen-te matar el cuc de l'orella amb tota aquella mena de lletres, que fan frases, d frases que fan monólegs, de monólegs que fan... odiar. T'has preguntat mai si realment vols escoltar?
Segueix menjant caps, que per conseqüència, et seguiran menjant el cap a tu. Això sí. No te'n pots escapar a no ser que siguis un marginat social.
Pozzz aixoozz... sense parar, gent! ENDAVANT!
M'agradaria que dediquéssiu uns minuts a llegir i a reflexionar sobre aquest text. Quan me'l vas passar, Maria, una llagrimeta em va saludar. El trobo, senzillament, fantàstic. Espero que us agradi... :)
Estimar
Ser estimat
No oblidar mai la pròpia insignificància
No acostumar-se mai a la violència
Ni a la vulgar incongruència del teu voltant
Buscar lalegria en els llocs més tristos
Perseguir la bellesa fins el seu amagatall
No simplificar mai el que és complicat
Ni complicar el que és senzill
Respectar la fermesa i la decisió, però mai la violència
I per sobre de tot, observar, probar i aprendre dels errors
No mirar mai cap a laltre costat
I mai, mai, oblidar
Estimar Arundathi Roy
Lliçà d'Amunt. Ki ho haguès dit que en un poble tan petit s'hi poguèssin fer tantes coses...? Jo, mai. La veritat és que conec Lliçà d'Amunt des que vaig néixer. Sempre ha estat la meva llar. M'he criat aquí, entre camins, camps, olors, natura i tamb entre carrers, veïns, cotxes i contaminació. Es un poble que no es tan poble. No es gran, pero tampok es petit. I la seva gent... La seva gent es del millor que hi ha.
Es un poble que té la seva història, els seus aconteixaments. Sabeu d'on ve LLIÇÀ? fa molt molt de temps, al segle XVIII (crec) hi havia un burgès anomenat Llucianus, que era molt ric i tenia la majoria de pobles del voltant. De granollers fins a caldes. I un dia, qan se li acabava la vida, va fer posar el seu nom a algun poble en la seva memòria. Llucianus = Lliçà.
Aqui hem tingut de tot. Fa uns anys (nse ni si jo havia nascut) vam tenir un atac de l'ETA a la plaça catalunya (q no s la de barcelona...jeje). Van col·locar un cotxe bomba prop de lantiga escola de música i de l'Aliança, i va morir un policia. Sabeu què, tb? Aqui es va descobrir la primera vaca boja de Catalunya. Sisi! a sobre, d'uns pagesos coneguts (encara q... ki no es coneix en un poble?). També ens podeu conéixer per què som campions d'Espanya de curling. Un joc un xic estrany... Intentaré explikar-vos de què va. El curling és un esport que es juga en una superfície gelada i on es rivalitzen dos equips. Durant el joc, els participants han de fer córrer per la pista una pedra d'uns 20 kg de pes fins a una diana situada al final del pasadís. Una vegada finalitzats tots els llançaments, les pedres que es trobin més a la vora de la diana, obtindran una sèrie de punts, però no+ les de l'equip. Si la pedra següent pertany a l'equip contrari, deixaran de puntuar la resta de pedres.
La història de la festa major tb té la seva tela. Aquest any fem 10 ANYS DE JUGUESCA. Es com un gran joc de proves que es fa durant els dies de la festa. En un principi hi havia quatre grups: els concos (q son com el seu nom diuen: els "grans" solterons i solterones dedat entre 25 i 40), els cantimplora (q van comensar sent la gent d l'esplai; pares, nens i monitors), els skando (la gent jove dl poble, dentre 18 i 25; els + marxosos d tots) i els sporting l'olla (diria q no sé com descriure'ls.. pares i nens, amics damics dakells altres i amics xD).
Desprès es va afegir un nou grup, tot i q van tenir els seus estira-arronsa en si entraven o no: els Bisky (q diriem q son tota la familia Cladellas i Regales i gent d les urbanitzacions q se senten molt dl poble i tenen ganes de participar). I us preguntareu... que es fa????
Hi ha diferents proves: la del camp, la de la construcció, la de la nit, la preparada, la de la piscina i lestirada del tractor.
La del camp: un any, x exemple, ens van fer buscar agulles de cap en un paller!! (sisi, com la gran expressió.. "sto s +dificil q encontrar una aguja en un pajar"). O tb hem plantat calçots i despres hem fet calçotada, sempre amb un limit de temps. I tb, un any, feiem una cadena per trepitjar raïm.
La de la construcció: fer habitacions al carrer a lo grande en una nit i quedar-se a dormir allà, de mentres, fer una carrera de burrus, transformar un cotxe normal de la deixalleria amb un super cotxe futurista...
La de la nit: aquesta es molt variada. Hi va haver un any que vam fer la nit de bruixes. Haviem de buscar mil coses que ens van donar en una llista per fer una poció màgica: des de péls genitals a caketes d'ovella, des de crancs de riu a...pff!
La preparada: aquesta normalment, té unes normes i es tracta de fer una mena d'espectacle. Se'ls explica al grup qué ha de contenir (streptease's, màgia, mim, concursos, balls,...) i aleshores cada grup, té uns 5 dies de preparació. I la nit del dissabte, es representa.
La de la piscina: aquesta normalment, són petites proves dins l'aigua. 5 petites proves que duren 10 minuts com a molt i que es van rotant entre els grups. Fa dos anys et donaven a escollir una de les claus que hi havia en una caixa, l'agafaves i t'havies de tirar al fons de la piscina, q estava ple de candaus i ho havies d'anar provant. Tamb un cop, ens van fer agafar una sardina amb la boca, tirar-nos a l'aigua, pujar a una espècie d corda muntada per una grua, i deixar la sardina a dalt de tot en un covell.
L'estirada del tractor: aquesta no cambia mai. És la prova estrella! S'ha d'estirar un tractor sense estar engegat per un carrer sencer. Guanya el grup que puja el tractor fins la meta amb el menys temps possible.
I el guanyador..........guanya un porquet que l'ha d'alimentar durant "x" temps x després convidar a la resta de grups i a la organització. Sense aquesta última no seria possible la juguesca. (un VISCAAA pels de l'organització!) Si algun dia esteu aki x les festes (primera setmana de septembre) no dubteu en treure-hi el cap. ÉS MOLT DIVERTIT!!!
A part de la JUGUESCA, tb tenim les 24 hores de motos. És fa el primer cap de setmana de septembre (normalment). Aquest any era el 25é aniversari. Van començar a córrer el dissabte a les 7 d la tarda i van acabar diumenge a les 7 de la tarda (24 hores, lògicament). Hi ha molta gent que ve de fora no+ x veure córrer a tota la gentada... aquest any hi havia unes 50 motos que hi participaven. Ja és tradició, evidentment.
També tenim un local on hi van tooooot de grups: l'Aliança. Han vingut des de Daniel el Higiénico i la quartet de baño band fins als lax'n'busto. Desd Gertrudis fins a Sidonie. Des de Dusminguet fins a macaco. Des de l'Ismael Serrano fins a... pf! moltisims. Fa dos anys, x les festes, tb ens van portar al famós Bustamante (qan va començar la histèria dels triunfitos) i tambe vann venir els fantàstics Dover (concert q no em vaig perdre!), però aquests concerts es van fer al camp de futbol de terra q ara és de gespa artificial.
Fins fa poket, els nois i noies d'aquest poble teniem un institut de barracons... on la juerga hi estava assegurada. Ara, tenim un institut com cal, amb portes, parets, sala de professors, bones aules, cantina, un gran pati i un pavelló petit a l'interior. Els professors, son bona gent, i cada vegada n'hi ha + de valencians!!! I ara, la juerga tb hi és assegurada. Això no cambia, la gent segueix sent la mateixa.
I tenim una esglèsia (la de St Julià) q es preciosa. Està "al centre" del poblet, i és un lloc tranquil per les trobades amb els amics. Tots els divendres de durant el curs, ens trobem tots els amics allà. Al costat hi ha Can Puig, una masia que està sobre un turó. I més enllà, l'Esplai de Lliçà.
Vols venir a passar uns dies amb mi a Lliçà d'Amunt??
Estava clar que ho acabaria fent. Si. Tots vosaltres sou els culpables de que hagi acabat aquí... escrivint. Fent volar la meva imaginació, fent volar els pensaments que tant trontollen en la meva ment. Aqui em teniu. Hola. Sóc jo.
